Neuropsicologia


NEUROPSICOLOGIA


La Neuropsicologia clínica
és una disciplina que es troba a cavall entre la neurologia i la psicologia, estudiant la conducta humana per relacionar-la amb el sistema nerviós. Això permet entendre millor el funcionament del cervell i, en cas de lesions o problemes de desenvolupament cerebral, dissenyar el pla terapèutic més ajustat a les característiques específiques de cada persona.
És important conèixer la diferència entre estimulació cognitiva i neuropsicològica ja que en moltes ocasions s'utilitzen els termes de forma indistinta, quan aquests no són sinònims.

L'estimulació cognitiva és el conjunt d'eines que s'utilitzen per rehabilitar, en la mesura del possible, les diferents funcions cerebrals: atenció, memòria, funcions executives, control motor voluntari ... Aquestes intervencions formen part de la rehabilitació neuropsicològica.

Llavors ... que és la rehabilitació neuropsicològica? Aquest concepte va més enllà del treball cognitiu: és el conjunt d'accions orientades a millorar qualitat de vida de les persones a través de l'estimulació, la teràpia psicosocial i l'emocional (no oblidem que molts d'aquests pacients pateixen estats d'ànim alterats). Més endavant descriuré més extensament aquest concepte.

Els neuropsicòlegs treballem en equips multidesciplinares (neuròlegs, metges, psicòlegs, pediatres, logopedes, fisioterapeutes ...) amb l'objectiu comú de proporcionar a les persones afectades la millor assistència i benestar.

Per poder realitzar una intervenció ajustada a les necessitats individuals de cada persona, és de gran importància realitzar una avaluació neuropsicològica completa, ja que això ens permet fer un mapa global de les fortaleses i debilitats de cada pacient i dissenyar un pla terapèutic personalitzat i adequat.
L'avaluació neuropsicològica moltes vegades té com a objectiu corroborar i determinar un diagnòstic que un altre professional necessita per poder traçar el seu treball terapèutic.

La rehabilitació neuropsicològica

Un tractament orientat a persones que han patit dany cerebral és la rehabilitació neuropsicològica. Hi ha moltes situacions que porten a un pacient a aquest tipus d'intervenció; és el cas dels traumatismes cranioencefàlics, els accidents cerebrovasculars, el consum de tòxics, les malalties infeccioses, les malalties neurodegeneratives o trastorns del neurodesenvolupament entre d'altres.

Però ... Com preparar un tractament d'aquest tipus?

Montserrat Pinillos, en el seu article publicat a la revista del CM Bernades, de Manresa, va explicar en què consisteix aquest tipus de tractament.
"Per poder dissenyar una rehabilitació individualitzada, ajustada al pacient, vam realitzar una exploració neuropsicològica, a través de la qual avaluem les funcions cognitives (atenció, memòria, funcions executives, funcions visoespacials ...), l'esfera psicosocial, les emocions i de personalitat del pacient.

L'objectiu final és definir i perfilar les fortaleses i debilitats del mateix, establir objectius i prioritats terapèutiques.
És de vital importància que els familiars s'involucrin en el procés terapèutic ja que la consulta no deixa de ser una situació artificial i la veritable tasca és la que fa el pacient en el moment de tornar al seu ambient, moment en el qual posa en pràctica totes les coses apreses.

Actualment hi ha molts programes informàtics orientats a la rehabilitació, sorgits arran de la creació del famós joc "Brain Training" però, el sistema d'estimulació cognitiva en què es basen no deixa de ser el que trobem a la majoria de centres de dia: fitxes de paper i llapis, amb activitats que ens recorden als deures de l'escola, tasques que s'han demostrat amb poc valor ecològic; és a dir, que no són generalitzables a l'entorn diari del pacient.

Llavors ... com treballem de manera ecològica?

Un tractament ecològic utilitzarà tots els reforços ambientals de què disposi; recreant la consulta, aquells ambients quotidians que es vegin compromesos per les alteracions que presenti el pacient, amb l'objectiu d'oferir estratègies de substitució o compensació dels dèficits, fent sessions de re-aprenentatge.

Si conec algú que es pot beneficiar, Què faig?

Quan ens adonem que algú proper a nosaltres presenta problemes cognitius (atenció, memòria, capacitat de planificació ...) ja sigui perquè els ha perdut, bé sigui perquè notem un problema en ell el seu desenvolupament (per exemple amb la lectura o l' escriptura ...), anirem al Neuropsicòleg, que és el professional que realitza l'avaluació, el diagnòstic i el tractament de rehabilitació.

No obstant això, no oblidem que per a una rehabilitació completa, entren en escena psicòlegs, fisioterapeutes, metges i altres professionals de la salut, que de vegades són els que alerten a les famílies que alguna cosa no acaba de funcionar i, són els que creen el circuit assistencial millor adaptat al pacient.

No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix (Einstein) "

Lda. Montserrat Pinillos Blanco
Especialista en neuropsicologia

La funció cognitiva

A l'entrada anterior parlava sobre les funcions cognitives però ... sabem que són?

Les funcions cognitives ens permeten desenvolupar-nos en la nostra vida quotidiana de forma adaptativa. Quan alguna d'elles comença a fallar, ens podem trobar amb limitacions que poden arribar a ser molt incapacitants.
Vegem quines funcions són importants avaluar en una exploració neuropsicològica.
atenció
La quantitat d'informació que rebem els éssers vius és molt més gran a la capacitat que té el nostre sistema nerviós per assimilar-la. És per això que necessitem un mecanisme neural que ens permeti focalitzar, regular i seleccionar aquella informació important de la que no ho és. Aquest mecanisme neuronal es diu ATENCIÓ. Però no només és important en la regulació de la informació al nostre cervell sinó que també participa activament en el processament d'aquesta informació.
Llenguatge
El llenguatge és una funció cognitiva superior, localitzada principalment en l'hemisferi esquerre. Gràcies al llenguatge podem comunicar-nos amb el nostre entorn, ja sigui mitjançant el llenguatge oral i l'escrit. No hem d'oblidar, nopstant, que en un procés comunicatiu intervenen altres variables com són l'entonació que posem al que diem, l'èmfasi en les nostres oracions, la melodia, l'accentuació ...
Quan hi ha una alteració en alguna de les regions que controlen el llenguatge, podrem trobar-nos amb Afàsia / disfàsia, Alèxia / dislèxia, Agrafia / disgrafia.
Sembla un embolic? És molt senzill: aquelles alteracions que comencen per A- es refereixen a una pèrdua de la funció en canvi, si comença per Dis- fan referència a un trastorn del desenvolupament.
Però que signifiquen Afàsia / disfàsia, Alexia / dislèxia, Agrafia / disgrafia?
Afàsia / disfàsia fan referència a un problema del llenguatge oral; Alexia / dislèxia es refereixen a problemes en la lectura i, Agrafia / disgrafia fan referència al llenguatge escrit.
Memòria
Entenem per memòria la capacitat que tenim tots els humans per retenir informació i fer ús posterior d'ella. Aquesta capacitat d'emmagatzematge és possible gràcies als diferents processos que se succeeixen en el nostre sistema nerviós, sent el màxim protagonista el cervell.
Gràcies a la memòria coneixem el món que ens envolta, aprenem d'ell i sobre nosaltres mateixos. Aquesta informació és retenid i aparentment oblidada fins que s'activa per exigència de l'entorn o per factors motivacionals (Sarmiento, 1995).
Pràxies
És la incapacitat de realitzar accions motores apreses prèviament. En alguns casos poden trobar preservats els sistemes motors, sensorials, la coordinació, la comprensió i la cooperació i tot i així, l'individu va ser incapaç de realitzar l'acció proposada.
Idiomotora: Gestos realitzats amb una sola extremitat, podent-se fer imitació de postures, accions en resposta a objectes o realitzar moviments usant un objecte.
Ideatòria: execució d'una seqüència d'accions en una tasca complexa.
Orofacial: alteració de moviments facials (boca, llengua, laringe, faringe ...).
Apràxia constructiva: incapacitat de copiar informació presentada visualment.
Altres: vestir-se, parlar, escriure ...
Agnòsies
Les agnòsies són l'afectació en la capacitat de reconèixer estímuls prèviament apresos. Parlarem de agnòsies visuals, auditives, tàctils, gustatives o olfactives, quan fem referència al canal sensorial implicat. Si en canvi ens fixem en el tipus de reconeixement alterat, parlarem de agnòsia aperceptiva (components d'un estímul) o d'agnòsia associativa (aspectes integratius estímul).
Si ens fixem en l'estímul no reconegut, parlaríem d'una possible prosopagnòsia, agnòsia cromàtica, agnòsia per objectes, alèxia agnòsics, amúsia o somatognosia (agnòsia digital, asterognosia (ahilognosia, amorfognosia, asimbolia tàctil).
Funció executiva
Són capacitats mentals essencials que permeten executar una conducta eficaç, creativa i adaptada socialment (Lezack). Es tracta d'accions conscients, que exigeixen la implicació de l'atenció i reconeixement quan s'actua en situacions noves. Són intencionals, requereixen de preparació i reflexió. Són accions dirigides a unes metes o promogudes per uns objectius. Les funcions executives ens permeten interactuar amb el nostre present, en relació amb el futur, exercint un clar control del nostre comportament.
Els estudis sobre les funcions executives parteixen d'alteracions cognitives i conductuals en pacients amb lesions frontals. En aquests pacients s'ha observat dificultats en la planificació de conductes, en flexibilitat cognitiva, en raonament abstracte, resolució de problemes, formació de conceptes, metacognición, ordenació temporal dels estímuls, manteniment de la memòria de treball, cognició social i generació d'imatges , entre d'altres funcions.
Emoció
L'objectiu de valorar les emocions en neuropsicologia és conèixer l'estat d'ànim dels pacients per conèixer que influència té aquest sobre les funcions cognitives i la seva conducta.