El benestar dels nostres fills és el més important per a nosaltres. De vegades es donen situacions en què els pares ens sentim desorientats, no sabem com ajudar els nostres fills quan aquests presenten conductes o dificultats cognitives que no entenem.
El nostre objectiu és donar resposta a les preguntes que sorgeixen quan un trastorn del neurodesenvolupament afecta la capacitat d'aprenentatge, la interacció social i / o la conducta d'un nen.
Mitjançant una entrevista diagnòstica acurada amb el nen, pares i escola, coneixerem com aquest nen processa la informació, com aprèn i es relaciona, per així poder acompanyar-lo i ajudar-lo en el seu desenvolupament.
El nostre objectiu és donar resposta a les preguntes que sorgeixen quan un trastorn del neurodesenvolupament afecta la capacitat d'aprenentatge, la interacció social i / o la conducta d'un nen.
Mitjançant una entrevista diagnòstica acurada amb el nen, pares i escola, coneixerem com aquest nen processa la informació, com aprèn i es relaciona, per així poder acompanyar-lo i ajudar-lo en el seu desenvolupament.
Tenint un diagnòstic podrem establir un tractament, assessorament i seguiment ajustats a la problemàtica específica del nen. El treball conjunt és essencial per aconseguir els objectius fixats i és per això que els pares són part activa en el treball diari de millora.
Alguns dels trastorns del neurodesenvolupament que podem veure són:
TDAH
És un trastorn d'origen neurobiològic que es caracteritza per dèficit d'atenció, dificultat en el control dels impulsos i per un excés d'activitat motriu. Els primers anys de vida, tots els nens presenten símptomes que podríem relacionar amb el tdah però no és així. No tots els nens pateixen aquest trastorn. Els nens amb dificultats reals tenen patrons de comportament propis d'edats anteriors. Per al diagnòstic cal que els símptomes siguin presents en dos o més àmbits de la seva vida (casa i escola).
Psiquiatres, pediatres, psicòlegs clínics, neuropediatres i neuròlegs són els professionals que poden realitzar un diagnòstic de TDAH. És important especificar que un psicòleg clínic podrà realitzar un diagnòstic, però no podrà formalitzar un tractament farmacològic. Actualment no existeix una prova única que diagnostiqui un TDAH però per obtenir un bon diagnòstic a el menys s'haguessin de realitzar dos tipus de proves: mèdiques i clíniques
L'última versió de l'Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders), el DSM-V, ens diu el següent:
Criteris Diagnòstics de l'DSM-5 per al TDAH
A-1) Inatenció
Sis (o més) dels següents símptomes s'han mantingut durant al menys 6 mesos en un grau que no concorda amb el nivell de desenvolupament i que afecta directament les ACTIVITATS socials i acadèmiques / laborals:
* Per a adolescents majors i adults (a partir de 17 anys d'edat), es requereix un mínim de 5 símptomes.
- No sol prestar atenció als detalls. Comet errors freqüentment a l'escola, la feina o altres activitats.
- Li costa mantenir l'atenció en tasques o activitats de tipus lúdic.
- Sembla que no escolta quan se li parla.
- No sol finalitzar les tasques o encàrrecs que comença i no sol seguir les instruccions que se li manen, sense ser per un comportament negativista o per una incapacitat per comprendre les instruccions.
- Li resulta complicat organitzar tasques i activitats.
- Intenta evitar realitzar tasques que li suposen un esforç mental sostingut (activitats escolars o tasques domèstiques).
- Perd objectes freqüentment (exercicis, llapis, llibres, joguines?)
- Es distreu amb qualsevol estímul irrellevant.
- És descuidat en les activitats de la vida diària.
A-2) Hiperactivitat i Impulsivitat
Sis (o més) dels següents símptomes s'han mantingut durant al menys 6 mesos en un grau que no concorda amb el nivell de desenvolupament i que afecta directament les activitats socials i acadèmiques / laborals:
* Per a adolescents majors i adults (a partir de 17 anys d'edat), es requereix un mínim de 5 símptomes.
Hiperactivitat
- Sol moure en excés les mans i els peus o no s'està quiet al seient.
- No sol romandre assegut a les situacions en què s'espera que ho estigui.
- Sol córrer o saltar excessivament en situacions en què no és apropiat fer-ho.
- Té dificultats per realitzar activitats o jocs tranquils.
- Sol estar en moviment i actuar com si tingués un motor en marxa contínuament.
- Sol parlar en excés.
Impulsivitat
- Sol donar respostes precipitades abans que s'hagin acabat de formular les preguntes.
- Li costa esperar el seu torn i respectar les cues.
- Sol córrer o saltar excessivament en situacions en què no és apropiat fer-ho.
- Sol interrompre als altres i ficar-se en les activitats d'altres.
B) Alguns d'aquests símptomes que causaven alteracions estaven presents abans dels 7 anys.
C) Algunes alteracions provocades pels símptomes es presenten en dos o més ambients (escola, casa, treball, etc)
D) Hi ha d'haver proves que hi ha un problema clínicament significatiu de l'funcionament social i acadèmic o laboral.
I) Els símptomes no són presents exclusivament en el transcurs d'un trastorn generalitzat de el desenvolupament, esquizofrènia o qualsevol altre trastorn psicòtic, i no s'expliquen millor per un altre trastorn.
DISLÈXIA
És un trastorn que es caracteritza per una dificultat persistent en la lectura, l'escriptura, l'orientació espai-temporal i, en ocasions, pot afectar el càlcul i la lògica matemàtica. Els nens amb dislèxia pateixen un retard amb relació als altres companys de curs i, si no es detecta el problema, el nen pot patir conseqüències molt negatives que en la majoria de casos es transformaran en problemes d'ansietat, depressió i baixa autoestima.
DISGRAFÍA
És una dificultat per coordinar els músculs de la mà i del braç, que es dóna en nen intel·lectualment normals i sense deficiències neurològiques severes. Aquesta dificultat els impossibilita agafar, dominar i dirigir el llapis per escriure de forma intel·ligible i ordenada.
DISPRÀXIA
Es tracta d’una alteració psicomotriu que comporta que els nens siguin maldestres, lents i que presentin dificultats en realitzar moviments coordinats com per exemple pentinar-se, vestir-se, escriure...
Aquestes dificultats son conegudes com trastorn del desenvolupament de la coordinació motriu.
Existeixen diferents tipus de dispràxia, entre els quals es troben:
· Ideomotora, en que existeix una dificultat en la seqüència de pensar i realitzar un acte senzill. Per exemple, agafar un objecte.
· Ideatòria, en que la dificultat es troba en la seqüència de passos senzills per realitzar un acte complex. Per exemple, cordar un botó.
· Oromotora, on hi ha dificultats de moviment dels músculs de fonació, produint trastorns de pronunciació de paraules i síl·labes.
· Constructiva, en que hi ha dificultat en comprendre les relacions espacials entre objectes, cosa que produeix dificultat per moure’ls.
Les ultimes investigacions porten a pensar que la dispràxia és deguda a la immaduresa del sistema neural o a una lesió secundària a un factor extern (consum tòxics matern, part problemàtic), en les primeres etapes del desenvolupament nerviós.
El que podem observar són
dificultats en la planificació i seqüenciació de tasques, coordinació de
moviments senzills i complexes. Els nens amb dispràxia tenen un CI dintre de la
normalitat però a seva lentitud pot fer que semblin més lents que els altres
nens.
DISCALCÚLIA
Es tracta d’un trastorn d’aprenentatge que es caracteritza per una baixa capacitat de processament numèric i de càlcul. Els nens amb discalcúlia son nens amb un CI dintre de la normalitat i que estan escolaritzats de forma normativa, per tant, la dificultat no és justificable per cap d’aquests factors.
El que podrem observar son dificultats en l’aprenentatge de coneixements aritmètics bàsics com la suma, la resta la multiplicació o la divisió. Sent menys aquesta dificultat en l’aprenentatge de coneixements matemàtics més abstractes com podria ser la geometria.
Dintre de la discalcúlia podríem diferenciar quatre àrees:
- Destreses lingüístiques (comprensió de termes matemàtics i conversió de problemes)
- Destreses de percepció (reconeixement i comprensió de símbols)
- Destresa matemàtica (operacions bàsiques i seqüències)
- Atenció (copia de figures)
Actualment no es coneix la causa però es pensa que pot haver un origen multifactorial en el que influirien factors maduratius, cognitius, emocionals i educatius, vinculats a trastorns verbals i espacials.
En els nens amb discalcúlia la capacitat viso-espacial i viso-perceptiva solen estar alterades. Molt sovint trobem lateralitat creuada o contrariada (amb el que comporta per l’esquema corporal, la manca de ritme i la desorientació espacio-temporal)
altas capacidades en sant cugat, altas capacidades en barcelona, alta capacidad, centro de psicologia despierta, sant cugat, barcelona, psicologo en sant cugat, psicologo en barcelona, psicologo infantil, psicologos, psicologos en sant cugat, psicólogo infantil barcelona, refuerzo academico, tecnicas de estudio, altes capacitats a sant cugat, altes capacitats a barcelona, altes capacitats en vallès, centre de psicologia desperta, sant cugat, barcelona, psicologia a sant cugat, psicologia a barcelona, psicologia al vallès, psicòlegs, psicòlegs a sant cugat, psicopedagogia, reforç acadèmic, tècniques d'estudi , aacc, aci, despierta, alta capacidad, alta capacidad intelectual, altas capacidades, altas capacidades intelectuales, alumnos con necesidades educativas especiales, campamentos para niños superdotados, campamentos para superdotados, niños superdotados, superdotacion, extraescolares para niños superdotados, aacc, aci, despierta, alta capacitat, alta capacitat intel·lectual, altes capacitats, altes capacitats intel·lectuals, alumnes amb necessitats educatives especials, campaments per a nens superdotats, campaments per a superdotats, nens superdotats, superdotació, extraescolars per a nens superdotats Logopedia sant cugat, logopeda, patologia de la veu, patologia de la voz, foniatria, logopeda sant cugat, logopeda infantil sant cugat